El Municipi / Un poc d'Història
Prop de l’actual ’Atzeneta, a l’Altet del Camí de Bèlgida, hi hagué un poblat d’ibers, abandonat en època romana. Els romans establiren una vil•la on ara es troba el polígon industrial, i conrearen la fèrtil foia de Betilla, entre Atzeneta i Albaida. Després vingueren els àrabs, els vertaders fundadors d’Atzeneta. O, millor dit, els berbers az-Zanäta, que donaren nom al poble. Ells traçaren la séquia del Port, que recorre el poble per darrere les cases i rega certes hortes tradicionals. Albaida i Atzeneta (‘Açenet’ en el ‘Llibre del Repartiment’, 1248) eren les alqueries islàmiques més importants de la contornada. Jaume I concedí Atzeneta, amb els seus pobladors moros, a un feudal català de llinatge Puig resident a Xàtiva. Aquest home i els hereus, després d’algun enfrontament amb el primer baró d’Albaida, es veieren obligats a vendre-li la finca. Així les coses, durant els segles XIV al XIX, Atzeneta passaria a formar part de la baronia, i després comtat i marquesat d’Albaida.

Als atzenetins, musulmans dedicats a l’agricultura i a l’arrieria, se’ls intentà convertir al catolicisme, fins que foren expulsats amb la resta de moriscos valencians, l’any 1609; concretament a les costes de Tunis. Aleshores, el 1610, el marqués d’Albaida repoblà el lloc amb ‘cristians vells’ d’Albaida (Soler, Tormo, Calataiud...) i altres parts. Els atzenetins de llinatge valencià apostaren per l’aprofitament sostenible del medi (pedreres, neveres, espart) i per l’arrieria, i el poble cresqué notablement durant els segles XVIII i XIX. Cap al 1800 hi havia molts teixidors de lli, però la industrialització acabà prompte amb el tèxtil casolà. Això no obstant, l’Atzeneta del 1900 continuava sent un poble de pedrapiquers, campaners (la foneria Roses), esparters i arriers (malgrat la competència del ferrocarril). Durant el segle XX, i després d’un reviscolament de l’esparteria en la postguerra, Atzeneta apostaria per la indústria, sobretot en les últimes dècades i en l’actualitat.

Com a fets històrics remarcables, anomenarem la batalla del Raboser (1812): una guerrilla de llauradors i capellans patriotes fou descoberta quan preparava una emboscada als francesos. La cavalleria napoleònica els perseguí i en matà molts pels bancals del Raboser; uns altres foren afusellats al cap de pocs dies.

Ajuntament d’Atzeneta     C/ Verge dels Desemparats, 38    46.869 Atzeneta (València)    Tlf: 96.235.91.61    Fax: 96.235.65.59